Afrontar crisi dels 40 o 50
Molts homes i dones travessen una crisi vital al voltant dels 40 o 50 anys, és el que s’anomena la crisi de la mitjana edat. Malgrat que tots sabem que anirem sumant anys, de vegades és dolorós i causa gran angoixa sentir que la vida s’escapa, que hem perdut vigor i frescor i que no l’hem viscut com volíem.
Com pot sentir-se una dona als 40 o als 50 anys, si ha estat mare i no ha aconseguit fer front als seus reptes professionals? I l’home, com es planteja la vida a partir dels 50 anys, quan no veu complerts els seus objectius i s’adona del pas del temps? Com acceptar els canvis que exerceix el temps sobre cadascun? Com viure i ser feliç amb l’horitzó vital més proper?
Les conseqüències d’aquesta crisi existencial són prou conegudes: infelicitat, pèrdua d’il·lusió i motivació, sensació de fracàs, ruptura matrimonial i familiar, comportaments irresponsables, activitats de risc, etcètera.
Les crisis vitals, però, també porten implícita una oportunitat: repensar i redefinir la vida que volem viure en endavant. Per què una dona o un home no poden introduir petits canvis en la seva vida als 40 o als 50 anys? Aquest és, en gran part, l’objectiu de l’assistència terapèutica que exercim els i les professionals de la psicologia. Fer veure als nostres clients que el valor afegit són els anys viscuts i l’experiència acumulada.
Jo enfoco el tractament de les crisis vitals com una travessia necessària per resoldre i deixar enrere aquells aspectes que hem anat arrossegant i acumulant i que necessiten ser revisats ara. Per a alguns es tractarà de fomentar per fi el cuidar-se a si mateix / a en els aspectes físic, psíquic, emocional i espiritual; per altres consistirà a descobrir talents propis i nous reptes, i molts podran deixar de sentir-se responsables de tot i de tots. Aquesta etapa pot ser una de les més creatives en la vida d’una persona.
El temps viscut és un tresor, a partir del qual podem reinterpretar les nostres vivències, viure plenament el present i veure el futur amb una òptica nova.